Un mundo paralelo: Bicing, creixement descontrolat

És evident que el Bicing ha estat un gran encert a Barcelona, l’èxit està sent rotund i a la llarga segur que suposarà una millora en el trànsit, l’aparcament i la contaminació de la ciutat. A mesura que augmenta la xarxa i la densitat d’estacions el servei es fa més eficient, ara ja no he de caminar un quart d’hora per des de Lesseps trobar el primer bicing, i no he de pensar en buscar on podré deixar la bici quan arribi, sempre hi ha alguna parada a prop.

Però hi ha dues carències importants. La primera és que el creixement dels carrils-bici no està sent proporcional al augment de l’ús d’aquest mitjà de transport. El cert és que jo que estic acostumat a desplaçar-me per Barcelona en bici des de l’adolescència, tampoc ho noto a faltar, ja m’he acostumat a esquivar cotxes que no posen intermitent, gent que obre la porta sense mirar o conductors amargats que, fruit d’un sentiment ranci d’enveja dificulten que passis entre els cotxes o et tallen. De totes maneres posar més carrils per l’ús exclusiu de les bicicletes o permetre (oficialment) la circulació pels carrils busos de bicis i motocicletes ajudaria a ordenar i pacificar el trànsit.

Però aquesta entrada és degut a la falta de manteniment del bicing, tant de les pròpies bicicletes com de la logística entre parades. Començarem per la segona part que és la més delicada: encara no he pogut agafar una bicicleta des de Lesseps, sempre està buida, igual passa amb Fontana (on per sort la circulació és més fluida i esperant acaba arribant-ne alguna), plaça del Nord o en certes hora a Joanich o la part alta de Diagonal. Reclamo doncs una major logística de repartiment de bicicletes, de pujar-les més sovint i a les hores necessàries des del centre a la perifèria i de no fer més parades si no es poden aprovisionar. En definitiva, més furgonetes d’aquestes que van carregades amunt i avall. També és cert que la degradació de les bicis és molt elevada, i d’això n’hem de tenir cura també els usuaris o ho acabarem pagant, el cas és que de quatre que en vaig agafar ahir (més una que no vaig poder treure de la barra), dues anaven totalment frenades, i precisament van ser les que vaig utilitzar per pujar, ja és mala sort.
En fi, que vull felicitar a l’ajuntament per la iniciativa i per l’èxit del bicing, però cal donar un toc d’atenció especialment a la logística, no crec que sigui tan difícil

Foto extreta de biketheworld